Segona ruta amb bicicleta de la grupeta Aixa-Llaüt

D'APACIBLE, NOMÉS L'ALENER.

Matinar és de ciclistes. És igual el dia. Tant se val un com un altre. Per això, a les vuit puntuals, citats a la rotonda de l'assecar de la Reial, hem arrencat la que ha estat la segona ruta de la grupeta Aixa-Llaüt d'aquest curs 21-22. Aquesta vegada, amb una novetat que ha enriquit molt més aquest grup de professors, amics, pares i ara mares del Col·legi Aixa-Llaüt. És així, s'ha estrenat la nostra primera integrant femenina en aquests gairebé tres anys d'existència. Primera d'altres que seran benvingudes. La pionera ha deixat el pavelló molt alt.

Després de recórrer la Palma rural, deixant enrere els barris de Son Ferriol, Son Bauló, Sant Jordi i S’Aranjassa, inaugurant els primers freds del curs, hem dirigit les nostres pedalades en direcció a Llucmajor. La primera pujada llarga ha estat la costa coneguda com la del Circuit. Un ascens que es prolonga poc més de dos quilòmetres que ha acabat de despertar el més adormit. L'alba en la seva plenitud acompanyava el grup ciclista, que ha gaudit d'aquella soledat que se sent a la bicicleta, sobretot si a més es roda sense cotxes, com ha estat així.

Amb aquestes sensacions hem recorregut una carretera de nom Talaia Romanina. De ferm una mica irregular, travessa l'extens municipi de Llucmajor entre sítios allunyats del mundanal soroll i arbustos de poca alçada, característics de la zona. El fals pla ens ha conduït al primer Collet de la ruta. Ja amb gairebé cinquanta quilòmetres a les cames, la recta que condueix a l'ascens a Galdent ha segmentat el grup. És inevitable, consubstancial a la condició de l'espècie ciclista, els pics tàcits. I els cal·lifico així perquè ningú els anuncia, ni es preveuen. Simplement sorgeixen, encara que al fons de cadascú hi hagi una veu que apel·la a la raó per l'absurd de l'escalfada. Però n'hi ha una altra que surt del cor que la fa callar del tot, sobretot quan veu un gest d'atac de l'amic amb què es departia tan tranquil·lament pocs minuts abans. Som així d'irracionals.

La Vall de Galdent és una d'aquelles preciositats que molts es perden si no “caminen” amb bicicleta. Un verger de pinedes que acaben entre camps de cultiu. Especialment bell és el paisatge a les estacions de primavera i tardor.

D'Algaida a Sencelles ha estat temps d'estirar les cames, carregades de desnivell i quilòmetres. Al poble de Sor Francinaina Cirer hem fet la foto que il·lustra aquesta crònica i iniciat el retorn a Palma pel Camí Vell de Muro, al que els ciclistes anomenem Sa Marineta.

Ja entreveient el campanar del Convent de Santa Maria del Camí arriba un atac inesperat. Sorprenent des de la rereguarda ha aparegut el flagell per a satisfacció dels més baralles. Entre rialles i comentaris de la jugada hem arribat al poble.

Un dia assenyalat per al ciclisme per la celebració d'un esdeveniment de cicloturisme de caràcter internacional ens hem vist obligats a canviar la ruta i tornar a Palma. Però abans hem tingut el petit contratemps de la jornada. Una badada fortuïta provocada pel que a l'argot es coneix com a esmolador, ha suposat una caiguda, sense més conseqüències que l'ensurt i alguna magulladura. Després d'atendre i reposar el ferit, hem prosseguit la ruta amb tota l'atenció posada al rellotge.

Se sol dir que París bé val una Missa, i la lluita contra el temps i el vent han donat més valor a cada quilòmetre per arribar puntuals a la cita col·legial. Les nostres famílies, i molts altres pares i mares, nens i nenes, ja estaven escoltant el Sr. Rafael celebrant la Missa dominical. Hem arribat a l'esprint però tot compta. Com han explicat els més de 107 quilòmetres d'aquesta segona ruta del curs, un dia que es presentava plàcid, però que al final ha acabat ple d'experiències i vivències. El mes que ve, seguim la ruta.

Fernando Gilet

Autor del Blog de Ciclisme “ El Rutómetro ¨

IG FernandoGilet

TTdeporte.com